El Escorial de la Segarra
En diuen el escorial de la Segarra. No és tan gegant ni tan marcial, és més frailero i desembarassat. El seu embalum, sorprenent en un gran contorn, és gracios sense pretensions. Però el valuós és el seu contingut; l’església construïda entre 1674 i 1722, capaç, senzilla i alhora grandiosa, impressiona profundament l’ànim del devot i del curiós quan, per primera vegada, creuen els límits del sagrat recinte. L’església d’una sola nau coberta amb volta de canó, té 44 metres de llarg per 10,50 d’ample i està coronada per una airosa cúpula de 33 metres d’altura, l’església disposa de 8 petites capelles laterals, situades a banda i banda de la nau i ornamentades amb retaules provinents del convent de la Mercè de Lleida. Declarat Monument Historicoartístic de caràcter nacional l’any 1980, el conjunt del santuari de Sant Ramon Nonat es completa amb el claustre que articula i harmonitza l’estructura del recinte. Compta amb 28 columnes de fust monolític i base jònica i té unes dimensions de 36 per 35 metres. Al centre del claustre destaca, per la seva bellesa, el brocal de la cisterna, de base octogonal i columnes toscanes.
Portada de l’Església
La porta principal d’accés al santuari és molt significativa per ser un clar exemple d’estil barroc català. Destaca el cos inferior, amb quatre grans columnes salomòniques de pedra d’una sola peça, que enmarquen, cadascuna d’elles, capelles que van acollir les imatges de Sant Pere Nolasc (esquerre) i Santa Maria dels Socors o de Cervelló (dreta) abans que aquestes fossin destruides. En el cos superior de la portalada, es pot veure la imatge de Sant Ramón que, enmarcada també per dues columnes salomòniques, presideix tot el conjunt. A la part central sobresurt l’escut de l’orde de la Mercè.
Retaule Major
L’actual retaule data de l’any 1947, va ser construït per reparar la pèrdua, durant la guerra civil espanyola, del retaule original de l’any 1741. D’estil barroc de l’època, ofereix un aspecte d’esplèndida i monumental grandiositat. Està presidit per la imatge de Sant Ramon, representat amb l’hàbit blanc de la Mercè, i a l’esquerra Sant Pere Pasqual. El cos superior està presidit per Santa Maria de Cervelló om dels Socors sostenint una barca, símbol del seu patronatge sobre els navegants. Corona el retaule la cara del pare Etern i una creu amb característiques de custòdia.
Els tres tombs
Diu la història que, en morir Sant Ramon, els comtes de Cardona es disputaven les seves despulles, els vilatans de Portell (la seva vila natal) i l’ordre dels mercedaris. Entre tots van convenir que el lloc on havia de ser enterrat el sant fos decidit per judici diví. Perquè així fos, van col·locar sobre una mula cega el cos de Sant Ramon i van deixar que el mateix sant decidís on volia ser enterrat. Així va ser com la bèstia es va dirigir cap a l’ermita de Sant Nicolau, en la qual va donar tres voltes abans de caure morta d’esgotament. Aquest fet és el que ha donat origen a la tradició dels tres tombs que al voltant del santuari donen el dia de la festa de Sant Ramon (31 d’agost), cavalcadures i vehicles a motor.